ELS GERMANS MARX

Tremends, únics, estrafolaris, apassionats. Eren com els tres mosqueters de Dumas, que eren quatre, encara que ells eren cinc germans. Per ordre de naixement: Chico, Harpo, Groucho, Gummo (no féu cap pel·lícula) i Zeppo (en féu només algunes). Eren germans de debò, fills d'un matrimoni jueu, vingut de terres alemanyes. El pare, d'origen francès (que anomenaven Frenchy) era sastre (un desastre de sastre, segons ells, però molt bon cuiner) i la mare, d'origen alemany, fins i tot fou empresària artística i és qui impulsà els seus fills al món del teatre. La coneixença i fama els arribà quan ja portaven molts anys actuant i gràcies a les pel·lícules. En Harpo va ser un gran arpista (havia creat una afinació pròpia de l'instrument) i un talent com a mim. En Chico va ser un gran pianista i el joc i les dones foren la seva perdició. En Zeppo es dedicà als negocis amb gran èxit. En Groucho fou qui més conreà la ràdio i la televisió tot fent diversos programes i seguí actuant en solitari fins poc abans de morir, l'agost de 1977, i escrivint llibres i articles periodístics.

Un humor ràpid, sagaç, molt crític, estripat. En Harpo amb l'expressió del cos i en Chico i, en especial en Groucho, amb els jocs de paraules i els acudits. En Groucho és pessimista, cínic i nihilista. En Chico és optmista, egoista i objectiu. En Harpo és lògic pràctic i surrealista.

La música era un pal de paller de les seves vides. En Groucho cantava i tocava la guitarra. En Chico tocava el piano de manera poc ortodoxa, amb un estil propi i particular. Les seves mans es belluguen ràpid i sembla com si disparés a les tecles, converteix el teclat en una mena de pista de patinatge dactilar. En Chico quan toca expressa cap enfora. En Harpo tocava l'arpa a la seva manera, amb una afinació pròpia, i grans mestres d'aquest instrument s'interessaren per la seva tècnica. Quan ell toca l'arpa s'aïla del món, fa un acte d'introspecció, s'oblida de tot. No se n'enriu mai de l'arpa. En Harpo s'expressa cap endins quan toca.

L'any 1975 se'ls va concedir un òscar honorífic i en Groucho, en rebre'l, va retreure que feia anys que se'l mereixien, que li dolia que els seus germans Chico i Harpo ja no fossin en vida per compartir-lo i que tot li ho devien a la seva mare, Minnie, que tot just havia vist la primera pel·lícula que van fer (Cocoanouts) i que no havia conegut l'èxit ni la fama que van arribar a tenir els seus fills.

 

Actuant: Chico, Zeppo, Groucho, Harpo

Els cinc germans, de grans. D'esquerra a dreta: Harpo, Zeppo, Chico, Groucho, Gummo (no va fer cap pel·lícula)

 

ELS GERMANS MARX

Lletra i música de Toni Giménez

(La trobareu enregistrada al meu CD "25è aniversari" i també al meu canal de Youtube)

 

Els germans Marx uns humoristes genials. Els germans Marx, quin humor més informal!

 

1. El més gran, en Chico, sempre duia capell i tocava el piano com no ho feia ningú

i, amb gran humor, xerrava de tot, era el més trapella de tots.

Li agradava el joc i enamorar-se també, s'endeutà sovint però se'n sortia molt bé.

Quina gran sort tenir aquest germà, tenir-lo sempre al teu costat.

 

2. El segon, en Harpo, no era mut de debò però sense paraules actuava millor,

era dels cinc el més bon xicot, tenia un cor com un sol.

Quan tocava l'arpa tot canviava prop d'ell, va ser molt bon mestre d'aquest gran instrument.

Quina gran sort tenir aquest germà, tenir-lo sempre al teu costat.

 

3. El tercer, en Groucho, amb el puro a la mà, moviment de celles i el bigoti pintat,

mil expressions, un geni dels mots, ple de sarcasme i humor.

Va fer alguns programes a la televisió, tocava guitarra i entonava cançons.

Quina gran sort tenir aquest germà, tenir-lo sempre al teu costat.

 

4. El més jove, en Zeppo no era tan conegut, preferí els negocis i ho féu ben convençut,

diuen que era el més divertit i això que semblava seriós.

I d'en Gummo poca, poca cosa en sabem, no féu cap pel·lícula però era un d'ells.

Quina gran sort tenir aquests germans, tenir-los sempre al teu costat.

 

5. Sopa d'ànec, cocos i tots tres a l'oest, una nit a l'òpera i també en un hotel,

tenda de bojos, tots tres al circ, i a les curses de cavalls.

Chicolini, Pinky, Firefly, Wocky, Flywheel, Tomasso, Ravelli, Driftwood i Huckenbush:

cent personatges d'aquests germans que sempre he admirat tant.

 

La famosa escena del cambrot.

 

Llegiu el llibre que vaig escriure. Us el podeu descarregar gratuïtament.

GROUCHORIES. Humor Marxista Versió en català

GROUCHORÍAS. Humor a lo Marx Versión en castellano

 

Groucho, a casa seva, poc abans de morir