ELS GERMANS MARX

Tremends, únics, estrafolaris, apassionats. Van ser cinc, per ordre de naixement: Chico, Harpo, Groucho, Gummo (no féu cap pel·lícula) i Zeppo (en féu només algunes). Eren germans de debò, fills d'un matrimoni jueu vingut de terres alemanyes. El pare era sastre (un desastre de sastre segons ells però molt bon cuiner) i la mare fins i tot fou empresària artística i és qui impulsà els seus fills al món del teatre. La coneixença i fama els arribà quan ja portaven molts anys actuant i gràcies a les pel·lícules. En Harpo va ser un gran arpista (havia creat una afinació pròpia de l'instrument) i un talent com a mim, en Chico un gran pianista i el joc i les dones foren la seva perdició, en Zeppo es dedicà als negocis amb gran èxit i en Groucho fou qui més conreà la televisió tot fent diversos programes i seguí actuant en solitari fins poc abans de morir, l'any 1977, i escrivint llibres i articles periodístics.

Un humor ràpid, sagaç, molt crític, estripat. En Harpo amb l'expressió del cos i en Chico i, en especial en Groucho, amb els jocs de paraules i els acudits.

L'any 1975 se'ls va concedir un òscar honorífic i en Groucho, en rebre'l, va retreure que feia anys que se'ls havia d'haver concedit, que sentia que els seus germans Chico i Harpo ja no eren en vida per compartir-lo i que tot li ho devien a la seva mare, Minnie, que tot just havia vist la primera pel·lícula que van fer (Cocoanouts) i que no havia conegut l'èxit ni la fama que van arribar a tenir els seus fills.

 

 

ELS GERMANS MARX

Lletra i música de Toni Giménez

(La trobareu enregistrada al meu CD "25è aniversari")

 

Els germans Marx uns humoristes genials. Els germans Marx, quin humor més informal!

 

1. El més gran, en Chico, sempre duia capell i tocava el piano com no ho feia ningú

i, amb gran humor, xerrava de tot, era el més trapella de tots.

Li agradava el joc i enamorar-se també, s'endeutà sovint però se'n sortia molt bé.

Quina gran sort tenir aquest germà, tenir-lo sempre al teu costat.

 

2. El segon, en Harpo, no era mut de debò però sense paraules actuava millor,

era dels cinc el més bon xicot, tenia un cor com un sol.

Quan tocava l'arpa tot canviava prop d'ell, va ser molt bon mestre d'aquest gran instrument.

Quina gran sort tenir aquest germà, tenir-lo sempre al teu costat.

 

3. El tercer, en Groucho, amb el puro a la mà, moviment de celles i el bigoti pintat,

mil expressions, un geni dels mots, ple de sarcasme i humor.

Va fer alguns programes a la televisió, tocava guitarra i entonava cançons.

Quina gran sort tenir aquest germà, tenir-lo sempre al teu costat.

 

4. El més jove, en Zeppo no era tan conegut, preferí els negocis i ho féu ben convençut,

diuen que era el més divertit i això que semblava seriós.

I d'en Gummo poca, poca cosa en sabem, no féu cap pel·lícula però era un d'ells.

Quina gran sort tenir aquests germans, tenir-los sempre al teu costat.

 

5. Sopa d'ànec, cocos i tots tres a l'oest, una nit a l'òpera i també en un hotel,

tenda de bojos, tots tres al circ, i a les curses de cavalls.

Chicolini, Pinky, Firefly, Wocky, Flywheel, Tomasso, Ravelli, Driftwood i Huckenbush:

cent personatges d'aquests germans que sempre he admirat tant.